Vés al contingut

NOVETATS EN CONTRACTACIÓ PER LA LLEI ACOMPANYAMENT LLEI PRESSUPOSTOS GENCAT 2026

Oposcat.online

Recomanacions

Serveis

Canal Youtube

 

El dia 13 de juliol de 2026 s'han publicat en el DOGC la Llei 10/2026, de 9 de juliol, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2026, i la Llei 11/2026, de 9 de juliol, de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic.

Aquesta segona Llei inclou en el Títol V, relatiu a les mesures de reestructuració i racionalització del sector públic, l'article 68 en el qual es disposa que, als efectes del que estableix l'article 58 de la LCSP, el Tribunal Català de Contractes del Sector Públic pot imposar una multa en cas que apreciï temeritat o mala fe en la interposició del recurs especial en matèria de contractació o en la sol·licitud de mesures cautelars en la tramitació d'aquest recurs; i que es considera que hi ha una actuació temerària o de mala fe quan, per l'objecte, el resultat, la intencionalitat o la finalitat, sigui d'una manera aïllada o conjunta, s'interposi un recurs especial en matèria de contractació o se sol·licitin mesures cautelars amb l'únic objectiu d'endarrerir l'adjudicació o la formalització d'un contracte.

En aquest sentit, especifica que es considera mala fe el coneixement conscient de la manca de raó processal derivat de l'incompliment conscient de les obligacions o els requeriments derivats d'un procediment d'adjudicació; i que es considera temeritat la conducta processal sense un fonament defensable en dret, pel fet que manifesta una pretensió o una oposició a l'adjudicació o la formalització d'un contracte sense una mínima argumentació o expectativa jurídica raonable. A més, estableix quines circumstàncies es poden prendre en consideració i quines es consideren determinants de possible mala fe o temeritat en la interposició del recurs o la sol·licitud de mesures cautelars, així com la necessària justificació de la imposició i l'import de la multa i la consideració del seu impagament com a deute amb l'Administració pública als efectes de la prohibició de contractar.

D'altra banda, l'article 133, inclòs en el Títol XII, relatiu a altres mesures administratives de caràcter sectorial, modifica els apartats 1 i 3 de l'article 45 de la Llei 16/2008, de 23 de desembre, de mesures fiscals i financeres, per atribuir als secretaris generals i als òrgans tranversals dels departaments la competència per a l'adjudicació dels contractes d'obres, concessions d'obres i concessions de serveis amb valor estimat inferior als llindars dels contractes harmonitzats i per preveure que la necessària autorització del Govern per contractes de valor estimat igual o superior a 12.000.000 d'euros, IVA exclòs, s'entén realitzada, en el cas de contractes d'abast pluriennal, en el moment en què el Govern n'aprova les despeses amb càrrec a pressupostos d'exercicis futurs.

D'altra banda, mitjançant l'article 125 modifica la Llei 22/1998, de 30 de desembre, de la Carta municipal de Barcelona, per preveure que per acord del Consell Municipal de l'Ajuntament de Barcelona es pot crear un òrgan especialitzat i funcionalment independent amb competències per a resoldre els recursos especials en matèria de contractació que s'interposin contra els actes que puguin ésser objecte de recurs dictats per l'Ajuntament i per la resta de poders adjudicadors del seu sector públic.

En matèria de mesures financeres, l'article 38.3 modifica l'article 3.1.A.d i l'article 10.2.d de la Llei 16/1984, de 20 de març, de l'estatut de la funció interventora, per incloure la referència als contractes de serveis i de concessió en l'assistència a les licitacions; i l'article 39 modifica l'article 36.2.c del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, relatiu a l'autorització de despeses amb un abast plurianual referents a béns i serveis derivats de contractes establerts per la LCSP.

A més, també modifica la Llei 14/2009, del 22 de juliol, d'aeroports, heliports i altres infraestructures aeroportuàries, per regular el règim de contractació de l'Autoritat Aeroportuària de Catalunya i preveure que té la consideració de mitjà propi de l'Administració de la Generalitat; i el Decret llei 5/2025, de 25 de març, pel qual s'adopten mesures urgents en matèria fiscal, de despeses de personal i altres administratives, per preveure que els estatuts de la societat Energies Renovables Públiques de Catalunya, SAU (L'Energètica) poden establir la seva condició de mitjà propi personificat de les universitats públiques i de l'àmbit de la recerca, la ciència, la tecnologia i la innovació, incloent-hi organismes, agències, centres i consorcis situats a Catalunya, i també de les entitats adscrites o que hi estan vinculades que tinguin la consideració de poders adjudicadors.

Finalment, la disposició transitòria segona, relativa al retorn de la garantia definitiva en els contractes derivats dels fons procedents del Mecanisme de Recuperació i Resiliència i del fons REACT-EU, estableix que en els contractes públics anteriors a la supressió del paràgraf final de l'article 16.1 del Decret llei 5/2021, 2 de febrer, el règim de retorn és el que estableix la normativa bàsica de contractes del sector públic; i la disposició derogatòria deroga aquest paràgraf del Decret llei 5/2021, de 2 de febrer.

Aquesta Llei, d'acord amb la seva disposició final vuitena, entra en vigor l'endemà d'haver estat publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.