Els pressupostos generals de l’Estat són del 2023, i es van prorrogar tant el 2024 com ara, al 2025.
La Llei ens indica que els pressupostos han de ser anuals, que s’aproven mitjançant una llei que té vigència fins el 31 de desembre de l’any natural.
Si bé és cert que la llei permet la pròrroga dels pressupostos, també ho és que el legislador no pensava en un ús tan abusiu com pròrrogues de dos anys.
Això afecta a la gestió pública? Evidentment. Cal tenir en compte que els pressupostos que estem executant actualment es basen en unes necessitats que es van avaluar a finals del 2022, quan s’elaboraven els pressupostos per al 2023. Està clar que la situació actualment no és la mateixa.
Més preocupant és el fet que aquesta situació no només s’aprecia a nivel estatal, sinó que Comunitats Autònomes com Catalunya, Extremadura o Aragó també tenen prorrogats pressupostos des del 2023.
I és més, els treballs per a l’aprovació dels pressupostos per al 2026 van clarament endarrerits.
Aquí tenim un exemple més de l’impacte negatiu de la política actual, que confronta i polaritza opinions, però no negocia ni acosta posicions per consensuar acords.
En un sistema democràtic, on es proclama, a més a més, la qualitat dels serveis que ofereix, aquesta situació és insostenible. Sense pressupostos, no hi ha una previsió real d’ingressos ni de despeses, i així difícilment es poden planificar actuacions i polítiques públiques de tal manera que es pugui assolir l’eficiència que tantes vegades sentim però poques vegades veiem.